Projecte iniciat amb la Declaració de Bolonya (1999) que promou la convergència de diferents sistemes d'educació en un sol marc amb la finalitat de millorar la qualitat, la transparència i la compatibilitat dels estudis, títols i diplomes de tots els països europeus. Aquest projecte ha de permetre un reconeixement internacional més fàcil de les titulacions i facilitar la mobilitat de l'estudiantat, el personal docent i investigador i el personal d'administració i serveis, així com la integració dels titulats en un únic mercat laboral.
D'acord amb els principis promoguts pel procés de Bolonya, la integració del nostre sistema universitari a l'EEES comporta, d'una banda, una profunda transformació de tots els aspectes relacionats amb l'estructura universitària (sistema de cicles, crèdits ECTS, títols, etc.); i d'una altra, una renovació de la metodologia i els objectius de l'educació superior (tipus d'aprenentatge i formació, processos d'avaluació, programes d'intercanvi, etc.).
Nota: Per al català s'ha desestimat la denominació “espai europeu d’ensenyament superior�?, i per al castellà s'han desestimat les variants “espacio europeo de (la) ensenyança superior�?, “zona europea de educación superior�? i “área europea de educación superior�?.
EEES (espai europeu d'educació superior)
HEL
(CA) espai europeu de recercam sin.EER [sigla] (ES) EEI [sigla]; espacio europeo de investigaciónm (EN) ERA [sigla]; European Research Arean (FR) EER [sigla]; espace européen de la recherche
Estructura i marc d'àmbit europeu per a la recerca i la innovació que reuneix tots els mitjans de què disposa la Unió Europea per aconseguir una millor coordinació de les activitats de recerca i la convergència de polítiques de recerca i innovació de la Unió Europea i dels seus estats membres. La intenció és establir una xarxa de cooperació i col·laboració adequada perquè els centres d'excel·lència europeus no estiguin dispersos. (Font: web de la Comissió Europea) HEL
(CA) especialitat sin.especialitzacióf (ES) especialidad; especializaciónf (EN) specialization [speʃəlaɪ'zeɪʃən] n
Moltes titulacions organitzen les assignatures optatives de segon cicle de tal manera que formen especialitats, itineraris o àrees. Si un alumne vol obtenir aquesta especialitat ha de cursar les assignatures optatives que la componen.
L'obtenció de l'especialitat, l'itinerari o l'àrea figurarà en el document acreditatiu de l'obtenció del títol.
Universitat d'Alacant
(CA) especialitat principal sin.àrea principal d'especialitzacióf (ES) área principal de especializaciónf; especialidad principal (EN) majorn (FR) matière de spécialisationf; spécialité
Als Estats Units hi ha dos tipus d'especialitat: de caràcter principal i secundari. L'especialitat principal s'anomena major (àrea principal d'especialització) i representa un terç o la meitat dels crèdits totals de la titulació, i l' especialitat secundària s'anomena minor (àrea secundària d'especialització) i representa la meitat dels crèdits de l'àrea principal. http://pre.universia.es/seccionEspecial.jsp?idEspecial=58&idSeccion=5027&title=SISTEMA-ACADEMICO-NORTEAMERICANO (traducció RM)
(CA) especialitzacióf sin.especialitat (ES) especialidad; especializaciónf (EN) specialization [speʃəlaɪ'zeɪʃən] n
Moltes titulacions organitzen les assignatures optatives de segon cicle de tal manera que formen especialitats, itineraris o àrees. Si un alumne vol obtenir aquesta especialitat ha de cursar les assignatures optatives que la componen.
L'obtenció de l'especialitat, l'itinerari o l'àrea figurarà en el document acreditatiu de l'obtenció del títol.
Universitat d'Alacant
(CA) estada de pràctiquesf sin.pràctiques (ES) prácticasf pl (EN) internshipn; work placement
Període durant el qual una persona treballa en una organització per adquirir la formació pràctica necessària per a desenvolupar una activitat professional. (Font: CTERM)
(CA) estada en empreses (ES) estancia en empresasf; prácticas (EN) internship; work placementn (FR) stage en entreprises; stage pratique
Formació realitzada en un centre universitari o en un centre vinculat a alguna universitat (mitjançant un conveni de col·laboració) que consisteix a aplicar els coneixements teòrics adquirits amb la finalitat de complementar-los i perfeccionar-los, a més de possibilitar la iniciació directa en l'activitat professional. D'acord amb la proposta de "Directrius per a l'elaboració de títols universitaris de grau i màster", del Ministeri d'Educació i Ciència, en cas de programar-se pràctiques externes dins dels estudis de grau, aquestes hauran de tenir una extensió màxima de 60 crèdits ECTS. Quant als estudis de màster, l'extensió màxima de les pràctiques serà del 50 % dels crèdits totals.
Nota: En anglès, el terme “work placement" s'utilitza per referir-se a les pràctiques en una empresa.
HEL
(CA) estudiant del segon curs universitari/estudianta del segon curs universitarim/f (ES) alumno de segundo curso universitario/ alumna de segundo curso universitariom/f (EN) sophomore /'sɑ:fəmɔ:r / || /'sɒfəmɔ:(r)/ m i f
(CA) estudiant del tercer curs universitari/estudianta del tercer curs universitarim/f (ES) alumno de tercer año de universidad / alumna de tercer año de universidadm/f (EN) junior [US] /'dʒu:njər / || /'dʒu:niə(r)/: n
(CA) estudiant a distància / estudianta a distànciam/f (ES) alumno a distancia / alumna a distanciam/f (EN) off-campus student [US]n
(CA) estudiant a temps complet/ estudianta a temps completm/f (ES) estudiante a tiempo completom y f (EN) full-time studentn (FR) étudiant assidu / étudiante assiduem/f
(CA) estudiant a temps parcial /estudianta a temps parcialm/f (ES) estudiante a tiempo parcialm y f (EN) part-time studentn (FR) étudiant à temps partiel / étudiante à temps partielm/f; étudiant non assidu / étudiante non assidue m i f
(CA) estudiant de doctorat / estudianta de doctorat sin.doctorand/doctorandam i f (ES) doctorando / doctorandam i f; estudiante de doctorado (EN) doctoral candidate; doctoral studentn
(CA) estudiant de grau/ estudianta de graum i f (ES) estudiante de gradom y f (EN) undergrad [col·loq]; undergraduate; undergraduate studentn
(CA) estudiant de l'últim curs universitari/estudianta de l'últim curs universitarim/f (ES) estudiante del último año o cursom y f (EN) senior /'si:njər / || /'si:niə(r)/ n
(CA) estudiant de lliure mobilitat/estudianta de lliure mobilitatm/f [Erasmus] sin.estudiant free-mover / estudianta free-mover (ES) estudiante de libre movilidadm y f; estudiante free mover (EN) free-mover [colloq]n (FR) auditeur libre
2.3. Free-movers
Els estudiants que no compleixen els requisits
per a ser considerats Erasmus i els que tinguin
com a destinació Suïssa seran considerats
Free-movers.
També seran considerats com a Free-movers
els estudiants que vulguin realitzar una estada
en una universitat amb la qual no hi haja un
conveni signat. En aquest cas, serà responsabilitat
de l’estudiant Free-mover contactar amb
la universitat de destinació i només rebrà el
nomenament quan presenti l’autorització tan
per part del seu coordinador de mobilitat com
per part de la universitat de destinació.
Els estudiants Free-movers poden realitzar
estudis, exclusivament, en altra universitat
de la Unió Europea o dels països de l’Espai
Europeu d’Educació Superior http://www.uv.es/outgoing/guia%20outgoing.pdf
(CA) estudiant de postgrau /estudianta de postgraum/f (ES) alumno de posgrado / alumna de posgradom/f (EN) grad student [colloq] [US]n; graduate student; postgraduate student
(CA) estudiant de primer any /estudianta de primer anym/f (ES) estudiante de primer añom (EN) fresher [UK]; freshmann