Matèries troncals: Fixades pel Ministeri d’Educació i Cultura en el Decret de directrius generals de la titulació. Són comunes a tots els ensenyaments conduents a un mateix títol. Són de caire obligatori per a l’estudiant que cursa l’ensenyament on consten com a tals.
Corequisit: quan dues o més assignatures tenen corequisits, per tal que els crèdits acadèmics d’aquestes assignatures tinguin valor, s’ha d’haver aprovat l’altra o altres assignatures amb què tenen corequisits. http://www.ub.edu/acad/orgestr/2n-cicle.htm
(EN) coursen (CA) assignaturaf;m; curs (ES) asignaturaf; curso m (FR) coursm
(EN) course catalog sin.bulletin [US]; college catalog [US]n; prospectus (CA) guia de la universitatf (ES) guía de la universidadf
(EN) course loadn (CA) càrrega de l'assignaturaf (ES) carga de la asignaturaf
Càrrega de l'assignatura: el nombre de crèdits assignats a una assignatura. (RM) Vegeu "càrrega de crèdits" i "càrrega lectiva".
(EN) course programn (CA) programa de l'assignaturam (ES) programa de la asignaturam
(EN) course unit coden (CA) codi de l'assignaturam (ES) código de la asignaturam (DE) Bezeichnung des Kurses
(EN) course unit titlen (CA) nom de l'assignaturam (ES) nombre de la asignaturam
(EN) cover lettern sin.covering letter; letter of motivation; motivation letter (CA) carta de motivació; carta de presentacióf (ES) carta de motivación; carta de presentaciónf (FR) lettre de motivation; lettre de présentation (DE) Motivationsschreiben
Carta que una persona adjunta al seu currículum i en la qual ofereix els seus serveis laborals, fa una breu autopresentació i exposa els motius que considera que la fan idònia per a ocupar un lloc de treball. (CTERM)
(EN) covering letter sin.cover lettern; letter of motivation; motivation letter (CA) carta de motivació; carta de presentacióf (ES) carta de motivación; carta de presentaciónf (FR) lettre de motivation; lettre de présentation (DE) Motivationsschreiben
Carta que una persona adjunta al seu currículum i en la qual ofereix els seus serveis laborals, fa una breu autopresentació i exposa els motius que considera que la fan idònia per a ocupar un lloc de treball. (CTERM)
Unitat de mesura de l'activitat acadèmica en què s'integren els ensenyaments teòrics i pràctics que constitueixen cada pla d'estudis. Aquesta unitat serveix per mesurar des de les assignatures fins als treballs que fa l'estudiantat tant dintre com fora de la universitat. (Font: Lèxic de l'educació superior www.upc.edu/slt/helexicon)
NOTA. A Europa s'ha desenvolupat un sistema de crèdits comuns. Vegeu crèdits ECTS. Als Estats Units un crèdit s'anomena un credit hour or semester hour. Normalment una hora de crèdit semestral s'obté per a
una hora de classe per setmana durant un semestre. La majoria dels cursos als Estats Units aporten 3 credit hours que representen 3 hores de classe per setmana en aquesta assignatura al llarg del semestre. A nivell internacional les denominacions credit point o unit també són populars. (Adaptada RM de: http://www.hccc.edu/downloads/programs/2004-2006_spanish_catalog_bw.pdf
(EN) credit accumulationn (CA) acumulació de crèditsf (ES) acumulación de créditosf (FR) accumulation de créditsf
Sistema en què els crèdits equivalen a hores lectives i de treball, obtenció de crèdits mitjançant l'assoliment d'uns coneixements que han estat sotmesos a una avaluació.
(EN) credit loadn (CA) càrrega de crèditsf (ES) carga de créditosf
Càrrega de crèdits. Als Estats Units es refereix al nombre de crèdits que un estudiant "càrrega" o es matricula per a un quadrimestre. (RM - traducció)
(EN) credit recognitionn (CA) reconeixement de crèditsm (ES) reconocimiento de créditosm
Reconeixement de crèdits
Condició per a la mobilitat estudiantil en el marc dels programes Erasmus, que implica acceptar que el període d’estudis a l’estranger, inclosos els exàmens o altres mètodes d’avaluació, equival efectivament a un període d’estudis comparable (inclosos també els exàmens o altres mètodes d’avaluació) en el centre d’origen, tot i les possibles diferències de continguts dels programes. En les noves titulacions, el reconeixement es generalitza: acceptació per una universitat dels crèdits obtinguts en ensenyaments oficials, en la mateixa universitat o en una altra, de manera que són computats en altres ensenyaments a efectes de l’obtenció d’un títol oficial. Per altra part, en cada nova titulació l’estudiant pot obtenir el reconeixement acadèmic de fins a un màxim de sis crèdits per a la participació en activitats universitàries
de representació estudiantil en òrgans de govern o associacions internacionals, culturals, solidàries i de cooperació, i esportives. www.diposit.ub.edu
(EN) credit transfern sin.transfer of credits (CA) convalidació de crèdits; transferència de crèditsf (ES) convalidación de créditos; transferencia de créditosf (FR) transfert de crédit
Inclusió, en els documents acadèmics oficials acreditatius dels ensenyaments seguits per l’estudiant, de la totalitat dels crèdits obtinguts en ensenyaments oficials cursats anteriorment, en la mateixa o en una altra universitat, que no hagin conduït a l’obtenció d’un títol oficial. (Font: www.diposit.ub.edu)
Nota: Als Estats Units la denominació "Advanced Standing" s'utilitza sovint conjuntament amb el concepte de "credit transfer". Advanced Standing és la entrada d'un estudiant a una nova institució d'educació en una "posició avançada" desprès de reconèixer i convalidar els crèdits obtinguts en una altra institució amb estudis oficials.
Vegeu també "credit recognition"
(EN) credit validationn (CA) convalidació de crèditsf (ES) convalidación de créditosf
Convalidació de crèdits
Procés administratiu pel qual es reconeixen les matèries, assignatures o crèdits d'estudis aprovats en una altra titulació o una altra universitat. Les consolidacions es produeixen d'acord amb la similitud en el contingut i la càrrega lectiva entre les assignatures que volen ser convalidades. Normalment l'alumnat ha d'acreditar que té superada l'assignatura que vol convalidar i ha d'aportar el programa cursat. No es trasllada la qualificació obtinguda, sinó que apareix el concepte d'""aprovat"" en el nou expedient acadèmic.
http://www.upc.edu/dades/Glossary Vegeu "reconeixement de crèdits" i "transferència de crèdits".
(EN) curriculum kə'rɪkjələm / || /kə'rɪkjʊləm/: kərɪ�?kjələm n sin.study programme (CA) pla d'estudism (ES) plan de estudiosm (FR) curriculum (n.m.); programme d'étudesn,m; programme éducatif
Conjunt d'ensenyaments organitzats per una universitat, la superació del qual dóna dret a l'obtenció d'un títol.[Font: Glossary: http://www10.gencat.net/]
Conjunt de cursos, assignatures o mòduls establerts per a cada cicle que l'alumnat ha d'aprovar per a l'obtenció del títol corresponent. Un programa d'estudis pot ser definit a través d'un conjunt de resultats de l'aprenentatge, és a dir, les notes, que s'han d'assolir per obtenir crèdits. (Font: GLOSUdG) HEL
Document que conté les dades personals, la formació acadèmica, l'experiència professional, les competències i les habilitats d'una persona. És un dels documents que integren l'Europass i que serveix per trobar feina i sol·licitar l'admissió en algun programa d'educació superior. (HEL)
Document que conté les dades personals, la formació acadèmica, l'experiència professional, les competències i les habilitats d'una persona. És un dels documents que integren l'Europass i que serveix per trobar feina i sol·licitar l'admissió en algun programa d'educació superior. (HEL)
(EN) cyclen (CA) ciclem (ES) ciclom (FR) cyclem
Cicle
Unitat de l’estructura dels estudis universitaris europeus. Hi ha tres cicles: Grau, Màster i Doctorat.
Amb aquesta ordenació dels ensenyaments universitaris desapareix l'anterior distinció entre primer o segon cicle tal com els coneixem (i que donaven lloc, respectivament, a l'obtenció dels títols de Diplomat, Arquitecte Tècnic o Enginyer Tècnic o, en el cas dels de segon cicle, als de Llicenciat, Arquitecte i Enginyer).
Així, els nous ensenyaments universitaris s’estructuren en tres cicles, el primer dels quals, que ara es denomina Grau, integra els dos de l'anterior ordenació. Açò no vol dir, però, una reconversió directa: no es tracta de condensar les Llicenciatures en quatre anys ni de perllongar un any més les Diplomatures, perquè els Graus es defineixen com a formació bàsica.